Un vespre, t'asseus a recordar, no saps
com has arribat a aquest punt, però aquí estàs, fent
balanç, tractant de pair tot el que t'ha passat aquests
anys i, sobretot, aquest any. Ple de pèrdues i retrobaments,
ple de superacions i de coses que encara et persegueixen.
Creus que mai t'havies sentit tant
viva. Plenament viva. I penses que el que defineix estar viu és que ets un ésser sempre en moviment i sempre canviant però que la
teva essència no canvia mai.
Cada dia és diferent, cada dia
aprens, cada dia, quan vas a dormir, ja no ets la mateixa que s'ha
llevat. Però hi ha coses en tu que perduren. I sovint, són
aquelles coses més pures.
De vegades tens por de canviar per
deixar d'estimar o deixar de ser estimada, però alhora caus en
la conclusió que si l'amor és viu canviarà amb
nosaltres, acompanyant-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada