dimarts, 30 d’octubre del 2012

Ja ho deien, la vida és teatre


I la vida retorna, i reneix,
potser estranya als meus ulls del passat.

Els mateixos personatges fan un paper diferent,
i l'obra sembla una altra,
i jo he canviat de seient.

I llavors t'atreveixes a fer baixar el teló
per canviar d'escena i sortir tu,
i trencar amb el guió,
i deixar que la vida et dicti cada passa
i fer-te el sord, davant de l'apuntador
que saps que sempre t'enganya.

I encara hi ha dolents a l'obra,
alguns que no t'esperaves, potser,
però aquesta escena ja no hi apareixes,
tu ja t'ho mires des de la butaca,
rient,
i tot sembla diferent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada