Anar fent o fer una cosa diferent?

Has deixat de fer el que feies, per mandra, 
potser per cansament. 
Has deixat que passin els dies sense massa sentit,
sense objectius, anar fent, només anar fent. 

T'has vist de cop sense camí, 
sense principi ni fi 
en un present incert entre un futur i un passat
 que no existeix.

T'has preguntat cap on vas 
i no hi ha resposta. 
Et planteges seguir i anar fent, 
o fer alguna cosa diferent 
que t'empenyi i t'il·lusioni. 

Alguna cosa diferent, 
et dius, com ara: confiar, 
amb la vida, en tu mateixa
i en la gent.

Qui vol ser objecte d'un retrat literari?

Com molts sabeu m'encanta escriure...he sabut que en una novel.la italiana un personatge fa "retrats literaris". És com un dibuix o una fotografia, una descripció real, creativa i, alhora, subjectiva d'algú a traves d'una mirada literària i poètica. QUI VOL QUE LI FACI UN RETRAT? Em servirà per practicar i, si hi esteu d'acord i us agrada, ho penjare al blog Gràcies

No esperis

La vida et regala moments que no esperes,

quan t'atreveixes a fer coses que no esperes

el dia que no esperes,

amb les persones que no t'esperes

i amb la felicitat que no esperaves trobar

tant aviat...

No esperis.

Ja ho deien, la vida és teatre

I la vida retorna, i reneix,

potser estranya als meus ulls del passat.

Els mateixos personatges fan un paper diferent,

i l'obra sembla una altra,

i jo he canviat de seient.

I llavors t'atreveixes a fer baixar el teló

per canviar d'escena i sortir tu,

i trencar amb el guió,

i deixar que la vida et dicti cada passa

i fer-te el sord, davant de l'apuntador

que saps que sempre t'enganya.

I encara hi ha dolents a l'obra,

alguns que no t'esperaves, potser,

però aquesta escena ja no hi apareixes,

tu ja t'ho mires des de la butaca,

rient,

i tot sembla diferent.

Un vespre t'asseus a recordar

Un vespre, t'asseus a recordar, no saps com has arribat a aquest punt, però aquí estàs, fent balanç, tractant de pair tot el que t'ha passat aquests anys i, sobretot, aquest any. Ple de pèrdues i retrobaments, ple de superacions i de coses que encara et persegueixen.

Creus que mai t'havies sentit tant viva. Plenament viva. I penses que el que defineix estar viu és que ets un ésser sempre en moviment i sempre canviant però que la teva essència no canvia mai.

Cada dia és diferent, cada dia aprens, cada dia, quan vas a dormir, ja no ets la mateixa que s'ha llevat. Però hi ha coses en tu que perduren. I sovint, són aquelles coses més pures.

De vegades tens por de canviar per deixar d'estimar o deixar de ser estimada, però alhora caus en la conclusió que si l'amor és viu canviarà amb nosaltres, acompanyant-nos.

Reneixo cada dia

El despertes i és com si acabessis de néixer o de caure del cel, que potser és el mateix.

Obres els ulls i et preguntes, en aquest ordre, què hi faig en aquest cos, en aquesta habitació, en aquesta casa, amb aquests altres humans que m'acompanyen? Per què en aquesta ciutat, per què en aquesta comarca, per què en aquest país, en aquesta terra? Per què en aquest temps? 

I què puc aportar jo,a aquest temps, a aquesta terra, a aquest país, a aquesta comarca, a aquesta ciutat, a aquests humans que m'acompanyen, a aquesta casa, a aquesta habitació, a aquest cos?

Fas callar aquestes paraules amb el gest d'aixecar-te, i la rutina t'atrapa, i tot continua amb un estrany mecanisme de repetició d'accions, i segueixes aquesta corrent que no t'agrada, perquè no és la teva i se't fa feixuga. Per tu és com caminar d'esquena, contra el vent.

Arriba la nit, i et preguntes si hi ha algú més que es pregunta i que també camina, d'esquena, contra corrent.

Joia i un cert sentiment de viure

Avui, Diumenge, una mescla de joia i tristesa existencial recórrer els meus conductes llagrimals, i surten, en forma d'aigua neta i salada.

Em pregunto, que hi faig a la Terra, i alhora el camí fet em sembla perfecte i precís, per ser on sóc.
Em pregunto on vaig, i com, i aquest com de vegades no m'agrada. I em proposo canviar, i apostar, apostar més encara, si es pot.

He apostat molt, però fins fa poc no ho havia fet per la meva intuïció.
Seguirem, tot i la dificultat que suposa viure ara, un món que desperta i alhora mor, una forma de viure que canvia, i amb això, deixem de tenir clar tot allò que ens semblava habitual. Una època en que al final del dia, et preguntes si fa una setmana que era aquest matí, i en que el final del mes sembla el final d'un món que, per sort, reneix.
Seguirem caminant, cap als camins de la intuïció, en tots els sentits que necessita la persona:
l'espiritual, el professional, el personal, el social, el creatiu...
Són camins que es fan lents, però alhora aviat aporten fruits, són camins que semblen estranys i alhora, plens d'agraïment.

El que més costa, és agrair-se a un mateix el camí fet. El segon que més costa, és agrair-ho a tots els que t'han fet costat mentre estaves atrapat a un bucle sense sentit.

Gràcies!

Concert de Cesk Freixas i Pau Alabajos

http://www.barnasants.com/destacats.php?id=03162012-042318

Calia aquesta canço en un dia com ahir? Calia..

http://www.youtube.com/watch?v=zMXkkGrm730

THE JAPAN PHOTO PROJECT

Ahir dimarts tretze de Març, vaig assistir a la conferència dels autors del llibre The Japan Photo Project a la llibreria Altair. Són la Tina Bagué i en Toru Morimoto.

El projecte va començar amb una idea de la Tina, que ja havia visitat el japó en varies ocasions i tenia ganes de recórre'l de dalt a baix, en Toru, originari del país, tenia ganes de tornar a conèixer el país i retrobar les seves arrels.

El projecte es basa en dues mirades. La mirada occidental i de sorpresa envers tot allò que al japó és quotidià, i pels de les altres cultures, tota una experiència i la mirada més nostàlgica i tradicional de l'autòcton. També s'expressa amb més intensitat aquesta dualitat en la manera de fer les fotos. En Toru, amb càmara Leica analògica i pel·lícula en banc i negre, i la Tina, amb càmara digital a color.

Abans d' iniciar el viatge van preparar-lo durant un any i mig. Van començar l'1 de Gener de 2009 a fer la ruta, van pujar i baixar tot el japó en vàries ocasions. Fotografiaven de dia, i de nit penjaven fotos i organitzaven el material, així com marcant en el mapa cada cosa que fotografiaven. Van fer més de 60.000 fotos i només n'han plasmat 180 al seu llibre. Instantanea a instantànea han anat descubrint les festes tradicionals i els paisatges més rurals. La carabana en la que viatjaven les hi va deixar un empresari emocionat pel seu projecte. Van demanar a empreses si volien posar publicitat per poder finançar el viatge i també van demanar material fotogràfic.

Després de tot aquest any, han editat un llibre preciós, cusit a mà, que es pot obrir tan dreta a esquerra, a la occidental o de esquerra a dreta com al japó. Ho obrim com ho obrim podrem contemplar les fotografies més melancòliques i sentimentals d'en Toru, fetes en blanc i negre,i les que estan fetes en color, divertides i curioses.

No tenen previst fer un viatge semblant a un altre país, primer perquè no ho havien plantejat, i segon, perquè la Tina opina que, si no és al japó, aquest viatge tan màgic no és possible.

més informació a: www.japanphotoproject.com

Equilibri

Que difícil i delicat és l'equilibri entre el bé i el mal,
entre el patir i el gaudir,
entre l'amor i l'odi,
entre la passió i la pau,
entre el cel i la terra,
entre la neu i el foc,
entre l'infern i la glòria.

Que preciós és el moment
en que tot està en ordre,
i que difícil i reconfortant
és aconseguir-ho.

Alba Tanit

El Procés

Els poemes són com el vi, s'han de deixar fermentar en una pàgina en blanc. Un temps, potser donar-li unes voltes, premsar versos, barrejar-los amb emocions i realitats. Deixar que agafi volum. També passa amb l'amistat i l'amor, potser tot té el mateix procés, d'elaboració, fermentació i maduració. Un procés infinit.