Joia i un cert sentiment de viure

Avui, Diumenge, una mescla de joia i tristesa existencial recórrer els meus conductes llagrimals, i surten, en forma d'aigua neta i salada.

Em pregunto, que hi faig a la Terra, i alhora el camí fet em sembla perfecte i precís, per ser on sóc.
Em pregunto on vaig, i com, i aquest com de vegades no m'agrada. I em proposo canviar, i apostar, apostar més encara, si es pot.

He apostat molt, però fins fa poc no ho havia fet per la meva intuïció.
Seguirem, tot i la dificultat que suposa viure ara, un món que desperta i alhora mor, una forma de viure que canvia, i amb això, deixem de tenir clar tot allò que ens semblava habitual. Una època en que al final del dia, et preguntes si fa una setmana que era aquest matí, i en que el final del mes sembla el final d'un món que, per sort, reneix.
Seguirem caminant, cap als camins de la intuïció, en tots els sentits que necessita la persona:
l'espiritual, el professional, el personal, el social, el creatiu...
Són camins que es fan lents, però alhora aviat aporten fruits, són camins que semblen estranys i alhora, plens d'agraïment.

El que més costa, és agrair-se a un mateix el camí fet. El segon que més costa, és agrair-ho a tots els que t'han fet costat mentre estaves atrapat a un bucle sense sentit.

Gràcies!