Reneixo cada dia

El despertes i és com si acabessis de néixer o de caure del cel, que potser és el mateix.

Obres els ulls i et preguntes, en aquest ordre, què hi faig en aquest cos, en aquesta habitació, en aquesta casa, amb aquests altres humans que m'acompanyen? Per què en aquesta ciutat, per què en aquesta comarca, per què en aquest país, en aquesta terra? Per què en aquest temps? 

I què puc aportar jo,a aquest temps, a aquesta terra, a aquest país, a aquesta comarca, a aquesta ciutat, a aquests humans que m'acompanyen, a aquesta casa, a aquesta habitació, a aquest cos?

Fas callar aquestes paraules amb el gest d'aixecar-te, i la rutina t'atrapa, i tot continua amb un estrany mecanisme de repetició d'accions, i segueixes aquesta corrent que no t'agrada, perquè no és la teva i se't fa feixuga. Per tu és com caminar d'esquena, contra el vent.

Arriba la nit, i et preguntes si hi ha algú més que es pregunta i que també camina, d'esquena, contra corrent.