Fugim de casa
perquè no existeix
només ha quedat imprès
en la nostra memòria,
com una fotografia
antiga i lluminosa,
un record abans de la misèria.
Ens empeny l'esperança
del que no té res.
Una il.lusió, un miratge
ens fa seguir endavant
malgrat les gàbies,
no ens aturaran.
Voler sobreviure
a Europa és delicte
fugim del conflicte
i trobem amenaces.
Darrera, la mort;
davant,
portes tancades.
Peregrinant en terres
del gran progrés
hem descobert, només,
la Gran Vergonya Humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada